Organització política, econòmica i
social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les
revolucions burgeses. El terme fou emprat inicialment -sobretot per
Tocqueville- referit a la situació de l'estat francès abans de la Revolució Francesa,
però posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat als
diversos països de l'Europa moderna. Bé que experimenti variacions segons els
diferents països, hom considera que el període de l'antic règim s'inicià en el
Renaixement, amb l'aparició de l'estat modern, que comportà la consolidació de
la monarquia absoluta i una administració pública cada cop més centralitzada.
Sense destruir-les, la nova organització se sobreposà a les relacions
econòmiques pròpies de la societat feudal i es caracteritzà per la creació
d'una societat estamental basada en el privilegi d'unes classes -noblesa i
clergat- que fruïen de nombroses exempcions, mentre que tota la pressió fiscal
requeia sobre les classes populars, burgesia inclosa. El procés d'acumulació capitalista
enfortí la burgesia, que, en fer la seva revolució, trencà aquesta situació,
que desaparegué definitivament en consolidar-se la Revolució Industrial.
Nom donat, en l'estructura estamental
de l'antic règim, al grup social que formava el conjunt de les forces
productives, integrat per la burgesia, les classes populars urbanes i els
camperols lliures. La coherència del grup provenia de l'oposició comuna als
privilegis dels eclesiàstics (primer estat) i dels nobles (segon estat).
L'hegemonia corresponia a la burgesia, que lluitava per aconseguir un poder
polític d'acord amb la seva potencialitat econòmica. El procés és ben visible a
l'Anglaterra del s XVII i a la França del final del s XVIII, amb l'aportació
teòrica de Sièyes (Qu'est-ce que le Tiers État, 1789). L'accés de la
burgesia al poder rompé la cohesió del grup i, juntament amb el
desenvolupament de la Revolució Industrial, donà pas a un nou tipus
d'estructura social, de caràcter classista.
Sistema polític que alguns monarques
del segle XVIII van aplicar en els seus regnes consistent en unir l'autoritat
reial amb la idea de progrés de la Il.lustració. El rei vol utilitzar el seu
poder absolut per a fer feliços a llurs súbdits, però sense comptar-hi
("Tot per al poble, però sense el poble"). El despotisme il.lustrat
es caracteritza per l'absolutisme centralitzador, la racionalització de
l'administració, el foment de l'ensenyament i la recerca de la modernització
econòmica. Aquesta nova forma de govern, o experiència reformista, va
mostrar-se contradictòria: es pretenia promoure algunes reformes socials i
econòmiques, però deixant intacte el règim absolutista i l'organització
estamental de la societat. Els principals reis il.lustrats foren Frederic II de
Prússia, Maria Teresa I d'Àustria, la tsarina Caterina II de Rússia, Gustau III
de Suècia i Carles III d'Espanya.
Moviment intel·lectual europeu,
centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la
revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi
de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de
l'hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del
poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant. El
moviment, originat a la Gran Bretanya, s'estengué bàsicament a França -on tenia
arrels pròpies, i s'esbatanà en la seva forma més plena, l'enciclopedisme- i després a
tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels
intel·lectuals i mitjançant societats científico-literàries (des de clubs a
acadèmies, des de cafès a societats econòmiques), la premsa periòdica i la
internacionalització de les edicions. Es proposava d'il·luminar la humanitat
amb les llums de la raó, considerada aquesta com un instrument més per a
adquirir que no pas per a posseir.
Moviment filosòfic i cultural que es
desenvolupà a Europa a finals del segle XVII i al llarg del segle XVIII. Fou a
França on tingué més rellevància. La base fonamental del moviment era l'ús de
la raó i de la lògica per il.luminar tot allò que forma part del coneixement
humà, el retorn a la natura i la reivindicació del gaudi de la felicitat. La
Il.lustració preconitza el triomf de la raó, com a fonament del progrés
material i social i del benestar general. Manifesta una concepció optimista del
món i de la vida, basada en la confiança en la raó, la ciència i l'educació com
a factors d'un progrés capaç de portar els éssers humans a la felicitat en la
Terra. En política cal distingir una Il.lustració revolucionària (que posà les
bases intel.lectuals de laRevolució Francesa) i una altra, que justificà
l'absolutisme, anomenada Despotisme Il.lustrat. En el primer
cas, feu aparèixer el principi del monarca subordinat a la nació formada per
ciutadans i la divisió de poders. Les idees dels il.lustrats foren divulgades
especialment a través de l'Enciclopèdia francesa, dirigida per Diderot
i D'Alembert i publicada entre 1751 i 1765. Els tres grans filòsofs
il.lustrats del segle XVIII foren Montesquieu, Rousseau i Voltaire, els quals
aporten un nou marc ideològic que trenca amb les concepcions vigents de l'Antic Règim. El seu
pensament és anticlerical i antiabsolutista.
Teoria política divulgada per
Montesquieu en la seva obra "L'esperit de les Lleis", segons la qual
els poders de fer lleis (legislatiu), de jutjar (judicial) i d'executar i fer
complir les lleis (executiu) han d'estar separats i exercits per persones i
institucions diferents (assemblees o parlaments, tribunals i governs,
respectivament).
No hay comentarios:
Publicar un comentario