8- La Segona República

Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van donar la victòria a les forces republicanes i aquest triomf va adquirir un caràcter de plebiscit contra la monarquia. Davant aquesta situació, el rei Alfons XIII va renunciar la corona, va abadonar Espanya i el 14 d'abril es va proclamar la República. Malgrat que el nou règim era vist amb recança per les elits socials i econòmiques, a Catalunya i en el conjunt d'Espanya va ser rebut amb entusiasme per les clases mitjanes i populars. Per a una gran part de la població la República apareixia com una oportunitat per impulsar la modernització i la democratització de l'Estat. 


La República, però, va néixer en circumstàncies difícils. En l'àmbit internacional, el món havia de plantar cara a la greu crisi econòmica que va desencadenar el crac borsari del 1929. A més, el feixisme havia començat a implantar-se a Europa i posava en perill els sistemes democràtics.


La manca de tradició veritablement democràtica, la conflictivitat social, la lentitud de les reformes i l'oposició de ls grups conservadors van comportar una certa inestabilitat política al llarg de tot el període. La primera etapa de govern, integrada per una coalició de forces progressites va anar seguida d'un bienni de caire conservador. El triomf del Front Popular d'esquerres el febrer de 1936 va ser el pretext perquè els enemics de la República decidissin agafar les armes contra la legalitat constitucional.




           






L'abril del 1931 les forces polítiques i l'opinió pública eren conscients que les eleccions municipals esdevindrien un plebscit sobre la continuïtat de la monarquia. El triomf dels partits republicans i d'esquerres podria comportar un tomb contundent de la situació política, fins al punt de donar pas a la proclamació de la República.


Així doncs el 12 d'abril del 1931 es van celebrar eleccions municipals a Espanya, que van tenir una elevada participació. Els partits que s'havien coalitzat en el Pacte de San Sebastià es van imposar a les grans ciutats i a la majoria dels nuclis industrials. El 14 d'abril els regidors electes de la localitat guipuscoana d'Eibar van ser els primers a proclamar la República i al llarg del dia ho van anar fent els regidors de moltes altres ciutats. Davant la situació Alfons XIII va renunciar la potestat reial i va abandonar el país en direcció a l'exili. El mateix dia es va fer un govern provisional entre els partits del pacte de San Sebastia i es va proclamar ofiialment la Segona República Espanyola.


A Catalunya també Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament, poques hores després Frances Macià, el màxim dirigent del partit república, va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. 

La Constitució del 1931, molt avançada per al seu temps, tenia un fort caràcter democràtic i progressista: es fa evident en l'article primer del títol preliminar, que defineix Espanya com ''una República de treballadors de totes les classes que sorganitzaz en un règim de llibertat i de justicia''. La Constitució declarava que tots els poders emanen del poble i establia els principis següents:


- L'Estat es configura de manera integral, però s'accepta la possibilitat dde constituir governs autònoms en algunes regions.


- El poder legislatiu resideix en les Corts, constituïdes per una sola cambra amb atribucions molt àmplies. L'executiu recau en el govern, format pel consell de minsitres i el cap de govern, i també en el president de la Repúbica, cap de l'Estat i representant institucional. El poder judicial es confia a uns jutges independents.


La Constitució també incloïa una àmplia declaració de drets i llibertats i mostrava una gran preocupació pels temes socials.

Les negociacions amb el govern provisional de la República van donar lloc al reconeixement immediat d’un govern autonòmic que va prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya. La tasca primordial d’aquest govern va ser elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia. Quaranta-sis membres de la comissió presidida per Jaume Carner van reunir-se al santuari de Núria per redactar l’avantprojecte d’Estatut, anomenat Estat de Núria. 

Però l’Estatut final de Núria només va ser redactat, perque el que va ser aprovat el 1932, va reprimir les aspiracions més progressistes i autonomistes de Catalunya, i l’Estatut va ser conegut com d’Autonomia.

La tasca del govern de la Generalitat va ser important tenint en compte que només va durar del novembre del 1932 fins a l’octubre del 1934. Es van centrar i reformar en tots els camps:

En el camp de l’economia, es van crear serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques i les Caixes de dipòsits.

En el de l’agricultura, es van crear més cooperatives i centres d’investigació agrària i s’intentà resoldre els problemes dels pagesos arrendataris.

Pel que fa a la política social, a través de la Llei de bases (1934) s’organitzaren la Sanitat i l’Assistència Social de la Generalitat. Es millorà la xarxa d’hospitals, d’assistència mèdica i psiquiàtrica, es van fer campanyes de vacunació, prevenció i higiene pública...

Pel que fa a l’ensenyament, es van fundar moltes escoles i centres d’ensenyament primari, secundari i professional com l’Institut-Escola (laboratori d’experiències pedagògiques innovadores). Es van fer escoles per formar mestres (Normal Mixta) i es donà autonomia a la universitat de Barcelona (UAB). Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres i s’introduí la laïcitat. Finalment s’organitzaren colònies d’estiu i s’ampliaren biblioteques i arxius.

Pel que fa a la cultura, s’inicià la normativització i la normalització de la llengua catalana. EL 1932 es publicà el diccionari de Popeu Fabra. S’establí el bilingüisme a les escoles primàries i el català a tots els nivells. 

I per últim es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un model comarcalista, oposat al provincial i definia les capitals de comarca com a centres de serveis d'un conjunt de municipis. Com es pot observar en el mapa de l'esquerra.

Durant el Bienni fosc s’anul·laren pràcticament totes les mesures que s’havien dut a terme. Però entrà en crisi i el 1936 guanyà la coalició de forces d’Esquerres del Front Popular. 

On de nou es va restablir la Generalitat i les seves institucions, el Parlament va confirmar Lluís Companys, com a president i la Llei de contactes de conreu va tornar a entrar en vigor. 

Hi van haver sectors decidits a crear un cop d'Estat militar contra la República que tenien com a dirigent al general Emilio Mola. La conspiració militar contava amb el suport de les forces politiques de la dreta i amb l'aquiaescència de la Itàlia faixista i l'Alemanya nazi, que havien mantingut contactes previs amb els conspiradors i els havien encoratjat oferint-los ajuda econòmica i militar. El 14 de juliol es va produir l'assessinat del dirigent monarquic José Calvo Sotelo com a resposta del tinent Castillo. La mort del polític va accelarar els plans colpistes i la insurrecció va començar al Marro el dia 17 de juliol. Això va ser l'inici d'una guerra civil que va durar tres anys.