Com ja he
explicat a l’apartat anterior, un grup de democràtes i progressistes van firmar
un pacte a Ostendre per tal de destronar la reina i crear les Juntes
Revolucionàries.
El 18 de
Setembre de 1868 l’esquadra concentrada a la badia de Cadis sota el comandament
del brigadier Juan Bautista Topete protagonitzà un pronunciament militar contra
el govern d’Isabel II. D’aquesta manera s’inicia el període anomenat Sexenni
revolucionari, de 1868 a 1874, l’etapa més democràtica i més inestable del
segle XIX.
A més del
pronunciament militar, al setembre van tenir un gran protagonisme les forces
populars, sobretot les urbanes, dirigides per demòcrates i republicans. A
moltes ciutats es van constituir Juntes Revolucionàries que van organitzar la
insurrecció i van fer crides al poble. Les consignes eren semblans arreu:
demandes de llibertat, sobirania, separacio de l’Esglèsia i l’Estat, supressió
de les quintes, sufragi universal, abolició d’impostos de consums, eleccions a
corts constituents, repartiment de la propietat i proclamació de la República.
Una de les
Juntes Revolucionàries creada a Madrid va proposar nomenar un govern
provisional de caràcter centrista. El general Serrano va ser proclemat regent i
Prim, president d’un govern integrat per progressites i unionistes que
marginavea les altres forces polítiques. Aquest govern va complir el seu
objectiu, posar fi al règim liberal autoritari i fer que la reina Isabel II i
la seva familia s’haguessin d’exiliar.
El nou
govern provisional va promulgar un seguit de decrets per satisfer algunes
demandes populars i va convocar, per al gener de 1869, eleccions a corts
constituents. Les corts es van reunir al mes de Febrer i van elaborar una nova
constitució.
La
Constitució de 1869 perfilava un règim de llibertats molt ampli en comparació d’altres
constitucions europees de la mateixa època. Proclamava la sobirania nacional,
confirmava el sufragi universal masculí, incloïa una amplíssima declaració de
drets i llibertats i garantia la llibertat de residència, ensenyament i
religió. Establia la divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre l’executiu.
D’aquesta manera l’Estat es declarava monàrquic, però la potestat de fer les
lleis residia exclusivament en les corts: el rei nomes les promulgava, no podia
vetar-les i els seus poders quedaven força limitats. En resum, aquesta
Constitució de 1869 incorporava els principis democràtics i superava els límits
del liberalisme de les constitucions del 1837 i del 1845.
El punt de
la Constitució de voler mantenir la monarquia va suposar un porblema ja que van
ser descartats els Borbons i els Carlins, la qual cosa va portar a la
necessitat de buscar un successor al tron de les corts europees, d'aquesta manera es van convocar eleccions a corts constituents.. El general
Prim oferí al príncep Amadeu de Savoia, de 26 anys i Italià. Era un home amb
una concepció democràtica de la monarquia i membre d’una dinastia que gaudia de
gran popularitat per haver estat l’artífex de la unificació d’Itàlia. Només
entrar al tron ja li va surgir un problema, havien assessinat al general Prim
el qual era el seu defensor i conseller més fidel.
Amadeu de
Savoia volia consiladar un règim plenament democràtic, però els dos anys que va
durar el seu regnat van estar marcats per dificultats constants. L’estat
econòmic de l’època, l’assassinat del general Prim, el suport escàs que rebia
per part dels altres partits i el fet no obtenir el favor popular.
El 11 de
febrer del 1873 Amadeu de Savoia va presentar la renúncia al tron i va abandonar
Espanya, quedant així una impressió d’un país ingovernable i contrari a l’establiment
d’una monarquia democràtica.
Amb la seva
abdicació, arribarà la República l’11 de febrer de 1873, encara que també
tindrà molts problemes i només durarà un any. El 11 de
setembre les corts, juntament amb el Congrés i el senat, van votar per gran
majoria la constitució d’una República.
Els
principals problemes amb que es va trobar la República, eren que d’una banda no
hi havia prou polítics convençuts del republicanisme i de l’altre, que els
sectors populars mai hi van confiar.
Va haver-hi
un nou pronunciament al 1874 dirigit per el general Pavía, el qual va posar fi
a la República. El poder passa en mans de Serrano, el qual governarà un any
fins al cop d’estat del general Arsenio Martínez Campos el qual coronara rei d’Espanya
a Alfons XII, i començarà la nova etapa coneguda amb la
Restauració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario