lunes, 30 de abril de 2012

4- El Sexenni Democàtic i la Primera República

Com ja he explicat a l’apartat anterior, un grup de democràtes i progressistes van firmar un pacte a Ostendre per tal de destronar la reina i crear les Juntes Revolucionàries.

El 18 de Setembre de 1868 l’esquadra concentrada a la badia de Cadis sota el comandament del brigadier Juan Bautista Topete protagonitzà un pronunciament militar contra el govern d’Isabel II. D’aquesta manera s’inicia el període anomenat Sexenni revolucionari, de 1868 a 1874, l’etapa més democràtica i més inestable del segle XIX.

A més del pronunciament militar, al setembre van tenir un gran protagonisme les forces populars, sobretot les urbanes, dirigides per demòcrates i republicans. A moltes ciutats es van constituir Juntes Revolucionàries que van organitzar la insurrecció i van fer crides al poble. Les consignes eren semblans arreu: demandes de llibertat, sobirania, separacio de l’Esglèsia i l’Estat, supressió de les quintes, sufragi universal, abolició d’impostos de consums, eleccions a corts constituents, repartiment de la propietat i proclamació de la República.

Una de les Juntes Revolucionàries creada a Madrid va proposar nomenar un govern provisional de caràcter centrista. El general Serrano va ser proclemat regent i Prim, president d’un govern integrat per progressites i unionistes que marginavea les altres forces polítiques. Aquest govern va complir el seu objectiu, posar fi al règim liberal autoritari i fer que la reina Isabel II i la seva familia s’haguessin d’exiliar.
El nou govern provisional va promulgar un seguit de decrets per satisfer algunes demandes populars i va convocar, per al gener de 1869, eleccions a corts constituents. Les corts es van reunir al mes de Febrer i van elaborar una nova constitució.

La Constitució de 1869 perfilava un règim de llibertats molt ampli en comparació d’altres constitucions europees de la mateixa època. Proclamava la sobirania nacional, confirmava el sufragi universal masculí, incloïa una amplíssima declaració de drets i llibertats i garantia la llibertat de residència, ensenyament i religió. Establia la divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre l’executiu. D’aquesta manera l’Estat es declarava monàrquic, però la potestat de fer les lleis residia exclusivament en les corts: el rei nomes les promulgava, no podia vetar-les i els seus poders quedaven força limitats. En resum, aquesta Constitució de 1869 incorporava els principis democràtics i superava els límits del liberalisme de les constitucions del 1837 i del 1845.





              



El punt de la Constitució de voler mantenir la monarquia va suposar un porblema ja que van ser descartats els Borbons i els Carlins, la qual cosa va portar a la necessitat de buscar un successor al tron de les corts europees, d'aquesta manera es van convocar eleccions a corts constituents.. El general Prim oferí al príncep Amadeu de Savoia, de 26 anys i Italià. Era un home amb una concepció democràtica de la monarquia i membre d’una dinastia que gaudia de gran popularitat per haver estat l’artífex de la unificació d’Itàlia. Només entrar al tron ja li va surgir un problema, havien assessinat al general Prim el qual era el seu defensor i conseller més fidel.

Amadeu de Savoia volia consiladar un règim plenament democràtic, però els dos anys que va durar el seu regnat van estar marcats per dificultats constants. L’estat econòmic de l’època, l’assassinat del general Prim, el suport escàs que rebia per part dels altres partits i el fet no obtenir el favor popular.


El 11 de febrer del 1873 Amadeu de Savoia va presentar la renúncia al tron i va abandonar Espanya, quedant així una impressió d’un país ingovernable i contrari a l’establiment d’una monarquia democràtica.

Amb la seva abdicació, arribarà la República l’11 de febrer de 1873, encara que també tindrà molts problemes i només durarà un any. El 11 de setembre les corts, juntament amb el Congrés i el senat, van votar per gran majoria la constitució d’una República.

Els principals problemes amb que es va trobar la República, eren que d’una banda no hi havia prou polítics convençuts del republicanisme i de l’altre, que els sectors populars mai hi van confiar.

Va haver-hi un nou pronunciament al 1874 dirigit per el general Pavía, el qual va posar fi a la República. El poder passa en mans de Serrano, el qual governarà un any fins al cop d’estat del general Arsenio Martínez Campos el qual coronara rei d’Espanya a Alfons XII, i començarà la nova etapa coneguda amb la 
Restauració.




























No hay comentarios:

Publicar un comentario