Com a conseqüència de la forta commoció política provocada pel desastre del 1898 el règim de la Restauració va entrar en una nova fase que es va iniciar poc abans de l'arribada al tron d'Alfons XIII en complir la majoria d'edat el 1902 i es va acabar l'any 1931 amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República.
Durant aquest període els partits dinàstics van iniciar una etapa de reformisme mentre que una nova generació de politics i nous moviments socials, com el republicanisme, el obrerisme i el nacionalisme, irrompien amb força en la vida política espanyola. El creixement de les tensions socials va provocar un augment dels conflictes i va fer evident la incapacitat del règim politic de la Restauració per ampliar les seves bases socials i democratitzar-se des de dins. La fallida del sistema es va consumar l'any 1923, en què el cop d'Estat de Primo de Rivera va posar fi al parlamentarisme i va instal·lar en el poder una dictadura militar.
El desastre de 1898 va mostrar les deficiències del règim de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes. Poc després la majoria d'edat del moncar, Alfons XII, va marcar el començament de la segona etapa de la Restauració.
Va sorgir el regeneracionisme quan alguns intel·lectuals formats en la institució Libre de Enseanza, consideraven que la política estava massa influïda pel catolicisme, la qual cosa no afavoria ni la modernització ni el desenvolupament de la ciència. Aquest pensament va ser anomenat regeneracionisme: tenia uan visió crítica i manifestava la necessitat de regenerar la vida política i social del país.
Les noves càrregues fiscals imposades pel ministre Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya pel setembre de 1899: els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral. Va ser la protesta conegut com a Tancament de Caixes. Aquesta protesta va iniciar una dinàmica que significà el trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics; alhora, el catalanisme va començar a consolidar-se com a alternativa a la caduca política de la Restauració. També va posar fi a l'esperit de regeneració, que havia durat escassament un any.
A Catalunya els partits dinàstics van ser subtituïts pels catalanistes i republicans. La industrialització i l'augment dels treballadors va donar pas a un període d'intensa agitació social. Les diverses reivindicacions catalanstes van aconseguir la Constitució de la Mancomunitat de Catalunya
.
El creixement de les tensions socials arreu de la península va provocar un augment dels conflictes: la crisi del civilisme, la Setmana Tràgica, la crisi del 1917, pistolerisme... Això va portar a una incapacitat del règim polític de la Restauració d'ampliar les seves bases socials i de ser més demòcrata. Aquesta fallida del sistema es va donar amb el cop d'Estat de Primo de Rivera el 1923, que va posar fi al parlamentarisme i va instaurar una dictadura militar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario