En un context de crisi política i social, el 13 de Setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, declarà l'Estat de guerra i es va dirgir al monarca per exigir que el poder passés a mans dels militars. Alfons XIII va acceptar un Directori presidit per Primo de Rivera, que va suspendre el règim constitucional.
Primo de Rivera i els sectors que li van donar supor - que van ser els militars, els polítics propers a la monarquia i una part de les classes dirigents- van justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travassava el país. Entre les causes que els colpistes van utilitzar per justificar la necessitat de capgirar la situació, cal destacar: la inestabilitat i el bloqueig en què es trobava el sistema polític parlamentari, així com el seu despresitigi derivat del continu frau electoral; la por a una revolució social davant de la conflictivitat social i el perill de la fragmanteció d'Espanya a causa de les tendències separatistes.
El director va anunciar per mitjà d'un manifest amb pretensions regenarionistes la ferma voluntat d'acabar les pràctiques caciquistes i de posar fi a la corrupcio politica, la indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional. Però els objectius de Primo de Rivera no era posar fi al règim caduc i rovellat, sinó més aviat evitar que el règim polític acabés democratitzant-se.
La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases successives. Fins al 1925 va governar un Directori militar integrat exclusivament per militars, però a partir d'aquell any el govern dictatorial va incloure personalitats civils, com josé Calvo Sotelo, que va ser ministe d'Hisenda, i Eduar Aunós, ministre de treball. Aleshores es va passar al Directori civil, tot i que el pes dels militars va conitnuar sen important i el règim no va deixar mai de ser una dictadura.
Les primeres mesures del Directori militar van mostrar el seu caràcter dictatorial: suspensió del règim constitucional, dissolució de les cambres legislatives, cessament de les autoritats civils, prohibició de les actiitats dels partits politics i dels sindicats, etc.
Com que una de les intensions del dictador era eliminar el caciquisme, es va elaborar un estatu minicupal i un de provincial i es van dissoldre els ajuntaments, que van ser substituïts per unes juntes integrades pels contribuents més important de cada localitat.
La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional dels ''feliços anys vint''. I pel que fa en el terreny social la dictadura va establir un model de regulació del treball que pretania eliminar els conflictes laborals per mitjà de la intervenció de l'Estat, la integració dels sectors modertas del moviment obrer i la repressió de les organitzacions més radicals.
L'oposcició creixent a Primo de Rivera es va intensificar encara més quan el rei i la seva camarilla es van convèncer que la permanència de la dictadura era un perill per a la monarquia. En aquesta situació, Alfons XIII va optar per retirar la confiança amb el dictador, que va dimitir el 30 de Gener del 1930.
El general Berenguer va ser l'encarregat de substituir-lo amb la missió d'organitzar un procés electoral progressiu que permetés tornar a la normalitat constitucional (Dictablanda).
No hay comentarios:
Publicar un comentario