1- L'antic Règim

A principis del segle XVIII hi havia una societat estamental dividida en priviligiats i no priviligiats, un sistema econòmic de base encara rural i senyorial i un règim polític de monarquia que tenia a l’absolutisme. Aquest model definit, que va ser anterior a les revolucions liberals, se’l coneix amb el nom d’Antic Règim.

En la guerra de successió, el triomf dels Borbó va significar la implantació del model d’absolutisme monàrquic vigent a França des del segle XVIII. El monarca constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat: li pertenyia el territori i les institucions emanaven a la seva persona. El seu poder era pràcticament il·limitat, era font de llei, autoritat màxima del govern i cap de la justícia.

Felip V va sotmetre tota Catalunya i tots els altres territoris que havien format la Corona catalanoaragonesa sota uns principis monàrquics borbònics absolutistes i centralistes.

El mateix 1714 es van abolir totes les institucions polítiques significatives del Principat: la Generalitat, el Consell de Cent... i posteriorment, el 1716, es va crear el Decret de Nova Planta. 

                       

Al segle XVIII el model econòmic, social i polític de l’Antig Règim va ser criticat durament per una sèrie de pensadors que s’anomenen il·lustrats. A Espanya, durant el regnat de Carles III, l’aplicació d’alguns principis il·lustrats a la tasca de govern va originar una experiència de despotisme il·lustrat.

Aquest nou corrent de pensament anomenat il·lustració es una confiança il·limitada en la raó: ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació dividida poden subtituir la raó, i tot el que aquesta no pot demostrarha de ser rebutjat com un egany o una superstició. És a dir, els il·lustrats creien que els éssers humans conduïts per la seva inteligència, podrien assolir el coneixement, que constituïa la base de la felicitat.

A Espanya al 1750 va sorgir  grup de pensadors il·lustrats, el qual no era gaire ampli, i que van començar a criticar el model social emperant a l’Espanya del selge XVIII. La majoria dels pensadors coincidien en l’nterès per la ciencia, l’esperit critic i la idea de progés. Les principals preocupacions dels il·lustrats espanyols eren l’educació i la qûestió econòmica.

EMontesquieu va impulsar la divisió de poders. Rousseau va fomentar el contracte social per defensar els drets bàsics de l’individu i va plantejar el principi de sobirania nacional. Voltaire va pregonar la llibertat de consciència i expressió «No estic d'acord amb el que diu, però defensaria fins a la mort el seu dret a dir-ho». Adam Smith va promulgar el liberalisme econòmic amb el qual l’economia es regulava sense la necessitat d’intromissió de l’Estat.

Carles III va pujar al tron un cop mort el seu germà, ell ja havia governat a Nàpols on va entrar en directe amb les idees il·lustrades. I al arribar a Espanya i regnar es va mostrar partidari de seguir algunes de les idees il·lustrades de progés i racionalització. D’aquesta manera la monarquia va iniciar una etapa de despotisme il·lustrat. És a dir el despotisme il·lustrat va ser la col·laboració dels intel·lectuals il·lustrats que trobaven al monarca Carles III un defensor de les reformes, però mai posaren en dubte la seva autoritat.

La societat de l’Antic Règim es dividia en estaments. Els grups priviligiats, que eren la noblesa i el clero, posseïen la major part de la propietat territorial, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics. El tercer estament estava format per la resta de la població, on s’agrupaven la pagesia, burgesia i les classes populars de la ciutat, aquest estament suportava la majoria de les càrregues fiscals i estava marginat de les decisions polítiques.