Després de l'intent fracassat d'instaurar un règim democràtic deurant el Sexenni (1868-1874), es va restaurar la monarquia borbònica i Espanya va tornar al liberalisme censatari. El nou sistema polític, ideat per Cánovas del Castillo, es fonamentava en l'alternança en el poder de dos grans partits(el conservador i el liberal).
El període anomenat la Restauració va durar més de 50 anys, des del pronunciament de Martinez Campos, l'any 1874, fins a la proclamació de la Segona República l'any 1931, amb una important reflexió l'any 1898. Durant aquest llarg període, que comprèn els regnats d'Alfons XII i d'Alfons XIII, amb l'interregne de la regència de Maria Cristina, es va consolidar un règim constitucional i parlamentari. Però, malgrat l'establiment del sufragi universal i masculí l'any 1890, eel règim polític de la Restauració no va arribar a ser mai plenament democràtic i va estar dominat per una burgesia oligàrquica de base agrària. A Catalunya aquest va ser el període de consolidació del catalanisme polític.
Amb el pas del temps els dos partirs hegemònics es van anar descomponent i el règim no va ser capaç de donar entrada a les noves forces emergents, com l'obrerisme, el republicanisme i el catalanisme. L'any 1898 la pèrdua de les darreres colònies espanyoles, Cuba i les Filipines, va fer caure la Restauració en una crisi política i moral que va esquerdar els fonaments del sistema i va plantejar la necessitat d'iniciar un procés reformista que modernitzés la vida social i politica espanyola.
El pronunciament de Martínez Campos el desembre de 1974, acollit favorablement per l'exèrcit i per les forces polítiques conservadores, va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII, l'unic fill mascle d'Isabel II. El politic cabdal del moment va ser Antonio Cánovas del Castillo, que va assumir la regència fins a la tornada del rei, el gener del 1875.
Cánovas cercava la vertebració d'un nou model polític que superés alguns dels problemes endèmics el liberalisme procedent: el caràcter partidista i excloent dels moderats durant el regnat d'Isabell II, l'intervencionisme dels militars en la politica i la proliferació d'enfrontaments civils. Per aconseguir el seu propòsit es va plantejar dos objectius: elaborar una constitucio que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí.
Es va fer una convocatòria d'eleccions per a unes corts constituents. La constitució elaborada l'any 1876 és una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei. Era una constitució de caràcter clarament conservador i inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religó i la propietat.
Cánovas del Castillo va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i e l'alternança en el poder dels dos grans partirs, el conservador i el liberal, que renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per accedir al govern. Se'ls conexia com a partirs dinàstics perquè pretenien reunir en el seu si totes les forces polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina. S'acceptava, per tant, que hi hauria un torn pacific de partits que garantiria l'estabilitat institucional per mitjà de la participació en el poder de les dues famílies del liberalisme i que posaria fi a la intervenció dels militars en la vida política.
Cánovas va aconseguir pacificar el país mitjançant un decret reial el 1875, el qual subordinava l’exèrcit al poder civil. Aquests van acceptar defensar exclusivament la seguretat i la independència del país sense intervenir en política, perquè a canvi, s’atorgava als militars una certa autonomia pels seus assumptes interns i se’ls proveïa d’un alt pressupost. Així el torn pacífic va eliminar els pronunciaments militars durant la Restauració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario