3- La consolidació de la monarquia d'Isabel II

L’any 1833 va morir Ferran VII i Maria cristina, la seva dona, va començar a governar. La qual governarà fins que Isabel II sigui major d’edat. Però els partidarias de Carles germà del rei traspassat, van enviar una insurrecció armada per impedir la consolidació d’Isabel al tron.

D’aquest conflicte alhora de la consolidació del pròxim regent al tron va sorgir la primera llarga guerra civil entre carlins, que eren els absolutistes, i els isabelins, que eren de caire liberal. El triomf dels liberals va fer possible la tranformació de la monarquia absoluta en una monarquia constitucional i parlamentària, la conversió de la propietat senyorial en propietat privada i l’establiment de la llibertat de contractació, d’indústria i de comerç.

Una nova classe dirigent, la burgesia agrària, sorgida de l’aliança entre la noblesa terratinent i la nova burgesia, va controlar el sistema politíc per mitjà del sufragi censatari i va establir un ordre jurídic i econòmic que permeté el desenvolupament del capitalisme.

Però una sèrie de problemes va dificultar la consolidació d’un sistema polític parlamentari veritablement representatiu. El favoritisme de la reina cap als moderats va distorsionar l’alternança en el poder i sovint el canvi de partir governant no fou el resultat d’unes eleccions, sinó d’un pronunciament militar o d’una revolta popular. A més, el sufragi censatari i la manipulació de les eleccions deixaven el sistema politíc en mans d’una minoria de propietaris i de les diferents camarilles polítiques.

L’any 1843 van nomenar reina a Isabel II amb només 13 anys. El seu regnat es pot dividir en tres grans períodes: la Dècada Moderada (1843-1854),  el Bienni Progressista (1854-1856) i per últim la unió liberal i moderada (1856-1868).

El primer període Isabel assomeix el poder, encarregant la formació de govern al Partir Moderat.  Aquest va afirmar la Constitució de 1837 i va redactar la de 1845, de caràcter moderat, atorgant més poder a la Corona i al govern. Es va crear la Guarda Civil al 1844.

El segon període, anomenat Bienni Progressista, va sorgir arran del pronunciament militar de 1854 fet pel generals Leopoldo. Aquest pronunciament no buscava fer fora la reina del tron, sinó que acceptés les reformes democràtiques no finalitzades del 1844. Isabel va demanar ajudar al general Espartero i aquest va dur a terme mesures radicals, com l’aplicació de la segona desamortitxació. Aquest bienni progressista no va funcionar a causa de les pressions dels liberals moderats, dels eclesiàstics i de la Corona.

Anys després es va formar la unió liberal i moderada. Durant el temps en que aquesta unió es va formar, que va trigar del 1856 al 1868, s’anaven alternantt el goverrrn els generals Narvaéx i O’Donnell. El 1866 un grup de polítics demòcrates i progressites van signar un pacte per tal de destronar la reina i crear les Juntes Revolucionàries organitzades per les masses populas descontentes de la situació politica i social.